Volia començar aquest blog, sense saber gairebé com, i buscant informació sobre un altre tema, he trobat aquest poema. Correspon al llibre "Versos de tardor" en una edició a cura de JM Tibau i el seu autor és Pere.
COIXÍ DE FULLARACA
Recerco,
ara que el dia s’escurça,
la
serenor dels marrons explosius del capvespre,
quan
el món és roig,
quan
tot cau i minva, però no és un final
sinó
la preparació d’un nou començament.
M’escapo
per camins insospitats, m'
[en
viaranys inèdits
on
m’amaren matisos subtils de llum.
M’impregna
un colorit insondable
i
retrobo el repòs que em donarà noves forces,
renovador
del batec del meu cor,
en
un coixí suau de fullaraca.
Pere
Jossie Casanovas
